LA CASA DE LA PALMERA
HISTORIA:
El Cabanyal, un Barri històric antigament de pescadors, qui construïren les antigues barraques típiques del barri antic del cabanyal, anomenat Poble Nou de la Mar, situat a un enclavament privilegiat al costat del mar Mediterrani, aprofitant els recursos naturals que aquest aporta i ple de cultura tradicional, es diferència de la resta de de la ciutat. Va ser declarat bé d’interés cultural amb categoria de conjunt històric, el nucli original del seu eixample, i els valors a protegir destacats van ser la trama derivada de l’aglomeració de barraques i l’arquitectura tradicional.
​
Ha sigut un barri en constant transformació, a sofert conseqüències directes de la Guerra Civil, la Riuà, i l’intent de construcció d’una gran Avinguda d’interés plenament econòmic, que fou parat després d’haver enderrocat moltes de les vivendes del cabanyal, en especial les que es trobaven entre el carrer Luis Despuig, i carrer de san Pedro.
​
Aquest pla d’urbanització del Cabanyal va fer que el barri es movilitzara i s’unira, naixeren moltes associacions, entre elles : Salvem el Cabanyal, com a conseqüència, açò va fer que tingués mes renom.
Entre el bens culturals del Cabanyal , trobem La Casa de la Palmera. Una antiga vivenda històrica molt coneguda, sobre tot pe’ls més majors del barri, i amb un enclau important, al costat del Mercat del Cabanyal.
Fou enderrocada a conseqüència del Pla d’urbanització del Cabanyal, a pesar de la resistència posada per el poble, finalment pogueren amb ella.
Com a record d’aquesta vivenda trobem amb una gran presència al solar, la Palmera, símbol de resistència d’un barri que volia ser canviat. També i no menys important, el solar consta d’una mitjanera que formava part de l’antiga casa i un troç de façana, que parlen i ens conten una part de l’historia d’aquesta casa, ens fem una idea de que podia haver antes en aquell lloc.
Actualment el que trobem a aquest lloc es un aparcament de cotxes. Un lloc abandonat i carent de la importància que es mereix.
MEMÒRIA
Quan llisc el programa, observe que tinguem a un pare / mare, uns fills, la visita de l’àvia, l’inquilí... i amb tot açò pense ; Que m’atrevisc a fer?
​
Em fique en la pell de la família i comence a crear espais poc a poc seguint un fil conductor clar des-de el principi, la continuïtat. Al principi no et surten les idees, comences amb una idea clara però se t'oblida una clau, les persones. Pense que crear una vivenda no es distribuir els espais i designar-los una funció concreta, pense que va més enllà d’això.
​
“La arquitectura hay que verla y recorrerla atentamente con la mirada, pero también, con todas las capacidades perceptivas de nuestro cuerpo moviéndose en sus espacios. Mirar, escrutar, recordar, ordenar, descubrir son los resortes con los que penetrar en la experiencia arquitectónica. (Solá Morales 2000, 12)”
​
Aquesta cita Treta de la Tesi de ROSA PASTOR VILLA descriu eixa sensació de visualitzar el lloc i els espais que volem fer, imagnar-nos en ell i coneixer-lo bé, tant el lloc com la historia d'aquest.
​
Un altre aspecte que he tingut molt en compte és la llibertat de les persones, anar parcelant la vivenda i definir els espais i els usos concrets lleva la màgia de recrear-te en ells ja que pense que tan sols així es consegueix l'harmonia i la sensació de llar. Pense que l’objectiu del projecte es posar-te a la pell de les persones que vagen a habitar la vivenda i crear espais, connectant-los de tal forma que no es perda la flexibilitat i la capacitat de reinventar-se en aquest i creant així una atmosfera de llar. També pense que una vivenda no te que ser per a sempre per a la mateixa família, i crear llocs específics i definits trenca amb eixa llibertat de les persones que l’ocuparan després.
Aquestes dos cites defineixen aquest concepte:
​
"La buena arquitectura es abierta, abierta a la vida, abierta para mejorar la libertad de cualquier persona, donde cualquiera puede hacer lo que necesita hacer" Anne Lacaton
"La arquitectura trata realmente sobre el bienestar. Creo que la gente quiere sentirse bien en un espacio… Por un lado se trata de refugio, pero también se trata de placer ». Zaha Hadid"
​
També pense en el lloc i la importància històrica que té, i me pareix que conservar l’harmonia del barri amb la intervenció és essencial. Trencar amb ella seria trencar amb el barri i la seua cultura.
​
​
​
​
​
PROGRAMA
El programa d’aquesta vivenda en qüestió esta dividit en tres parts:
​
-
Planta baixa: trobem les zones comuns i les de més utilitat. La casa està volcada a la palmera i gran part dels usos importants es troben a aquesta zona. En aquesta planta, trobem la cuina, menjador i saló oberts i connectats, també connectats visualment amb un pati interior obert, que fa un "guiño”a l’historia, fent memòria a l’antiga façana, però a la vegada actua com un lluernari, ja que els forats oberts en les següents plantes es troben col.locats de forma que la llum arribe a aquest i es distribuisca per totes les plantes. A l’entrada trobem un rebedor gran i lluminós i una xicoteta habitació per al inquilí. En un futur podria llevar-se el tabic i ser utilitzat aquest i el rebedor, com un gran rebedor per a fer reunions amb el veïnat o la família de forma molt connectada al carrer. Al pati de la palmera, trobem una porta que ens connecta amb el mercat del cabanyal.
​​
-
Planta Primera: aquesta planta té un us d’estudi i per als xiquets, a la zona de la palmera trobem la biblioteca que està connectada visualment amb el mercat del Cabanyal i amb la palmera, i la zona de estudi dels també connectada visualment amb aquests. A la banda est, l’habitació dels xiquets i zona de jocs.
​​
-
Planta Segona: L’habitació del pare/mare i també zona de estar més intima. També consta de dos terrasses, que es poden utilitzar per a reunions familiars o amb amics. Aquestes terrasses tenen grans finestrals per tal d’aprofitar la llum solar, i la terrassa est esta situada de tal forma que també s’aprofite la brisa marina del mar per a ventilar la vivenda.
L’objectiu del meu projecte és trencar amb els esquemes de l’antiga barraca tradicional dividida al interior i crear un espai continu i flexible buscant l’harmonia i la llar:
​
-
Continuïtat: tots els espais són oberts, i estan connectats amb el paviment, que és en aquest cas el que divideix i connecta els usos de la vivenda. ​
​​
-
Materialitat: un dels criteris de partida fou conservar els materials del barri i mantindre l’esperit de l’arquitectura tradicional amb un aspecte modern: Revoltons i paviment de terracota i parquet, carpinteries de fusta i estructura d’acer, rajola de color, façana de rajola clara amb gelosies de fusta per a jugar amb la llum.
​​
-
Valor de l'existent: donar-li valor a la preexistència, en aquest cas la façana, fent un pati interior i deixant la façana vista i revestida de forma que s’integre plenament en la vivenda.
​​
-
Fuga visual: es basa en ampliar la espacialitat i la lluminositat, per a això utilitzem un eix que connecta la vista des d’una punta de la casa fins al pati desdibuixant el límit entre l’interior i exterior.
-
Estructura d’acer vista: donant-li un aspecte visual modern a la part tradicional, sense trencar l’essència del barri. Com deia Le Corbusier, l’estructura és qui aporta el significat, la pròpia portadora del contingut espiritual.
​​
-
Pati: és l’eix de la casa, es desfan els límits interior exterior, i es connecta a aquest amb el paviment